Isards en zel. Un espectacle natural que no et pots perdre!

Els Isards durant el mes de Novembre, quan als prats encara hi queda herba fresca, comencen el seu periode de zel.

Els mascles s’ajuntaran als grups de femelles, joves i cries de l’any, per tal d’iniciar un nou cicle reproductor amb aquelles femelles predisposades.

És doncs, en aquesta època de l’any, quan els grups són més grans i de més fàcil observació. Podrem veure les persecucions entre mascles i, amb sort, alguna baralla entre aquests, prou espectaculars.

Els Isards (Rupicapra pyrenaica)

Els Isards (Rupicapra pyrenaica) són l’espècie d’Isard que habita als Pirineus i les serralades cantàbtiques. És un cabra adaptada a les zones abruptes de les muntanyes europees. Actualment existeixen dues espècies reconegudes per la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) amb multiples subespècies o formes geogràfiques  segons les muntanyes europees.

A Catalunya l’Isard el trobem ben distribuit pels Pirineus i pre-pirineus, tant a l’Aran i al Parc Natural de l’Alt Pirineu i com el Parc Nacional d’Aigüestortes, on hi ha les densitats més altes, com als Parcs Naturals de la serra del Cadí-Moixeró i el de les Capçaleres del Ter i el Freser (nou parc natural establert el 2015) és una espècie força abundant fàcil de detectar i observar.

On veure Isards a casa nostra?

A Catalunya observar Isards és relativament fàcil i espot fer en diferents indrets. Nosaltres recomanem fer-ho dins els àmbits dels Parcs Naturals, on els hi isards tenen poblacions més grans. Aíxí, per exemple, els Parcs Naturals de les Capçaleres del Ter i del Freser, el PN del Cadí-Moixeró al Pirineu oriental i el PN de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes al Pirineu occidental són els millors llocs per observar Isards en grans grups.

Distribució, reproducció i alimentació dels Isards als Pirineus

L’Isard és un artiodàctil de mida mitjana diferenciat en dues espècies (Rupicapra rupicapra) i (Rupicapra pyrenaica) aquesta última la proòpia de casa nostra. Compta amb un total d’unes 10 subespècies o més o formes geogràfiques (segons darrers estudis genètics)  distribuides per tot Europa i el Pròxim orient. 

Originari del centre i sud d’Europa i Àsia Menor. Viu en diferents serralades muntanyoses d’Europa, com els Càrpats, els Alps, el Caucas i certes zones muntanyenques dels Balcans, Eslovàquia i Turquia.

A Catalunya el trobem principalment als Pirineus i pre-pirineus i amb el temps i l’aïllament que forgen les muntanyes ha esdevingut una espècie pròpia del pirineu: L’Isard Pirinenc (Rupicapra pyrenaica).

És una animal perfectament adaptat a viure entre els boscos subalpins i l’estatge alpí, en zones abruptes de roca i canals dretes. Les sevs peülles estan adaptades per arrapar-se a la roca i les seves llargues cames li faciliten poder fer grans salts sense por a relliscar. Els Isards mascles normalment viuen en solitari, mentre que les femelles i els joves es poden veure en grups de diferent tamany. Però durant l’època d’aperellament, des de finals d’octubre a principis de desembre, es poden veure junts en grans ramats.

Els Isards són herbívors, amb una dieta fonamentalment herbàcia que, durant els hiverns  molt rigurosos pot menjar branques, tiges i fulles diverses que troba sobretot en zones boscoses.

La població d’Isards als Pirineus Catalans a fluctuat durant els anys, però en termes generals la població ha crescut sense parar des dels anys 80 ençà. Actualment es calcula que la població total és d’uns 10-15 mil individus. La proporoció de mascles i femelles sepre ha estat favorable a la femelles.

L’Isard és una espècie que es caça de forma controlada i fins hi tot s’aprofita la seva carn com exquisidesa culinària en molts països d’Europa. A Catalunya cal que es reguli i es potenciï el consum de la seva carn com un recurs més per al desenvolpumanet socio-econòmic de les zones de muntanya. Tot i que la millor manera d’impulsar l’economia local és a través de l’observació i el Turisme de Natura lligat a aquest i als altres grans hervíbors com el Cérvol, el Cabirol i esperem que aviat de la Cabra Salvatge, present en altres indrets de Catalunya, però que als Pirineus forma part d’un programa de recuperació.