Llibre: Falcons de Barcelona del fotògraf i naturalista Oriol Alamany
Els falcons (Falco peregrinus) han estat sempre molt propers a l'home. De fet, a la majoria de ciutats del món, com Barcelona, han conviscut des dels temps dels temps en entorns urbans.
En aquest magnífic llibre, editat amb molta cura i d’alta qualitat, trobareu les imatges més extraordinàries dels falcons urbans a la ciutat de Barcelona i una història d’èxit en la recuperació d’una espècie tan emblemàtica.
Malauradament, però, els anys setanta es van exterminar de la ciutat a causa dels conflictes amb les societats columbòfiles. L'any 1999 l'ajuntament de Barcelona inicia un projecte pioner de conservació d'aquesta espècie, en diverses edificacions de la ciutat, com la Sagrada Família, on havien viscut els falcons.
Des de l'inici del projecte, el fotògraf, naturalista i conservacionista Oriol Alamany, ha acompanyat l'equip de biòlegs i naturalistes per documentar aquesta meravellosa aventura del retorn dels Falcons a la ciutat de Barcelona.
Parlem amb l'autor del llibre, el fotòtograf i naturalista Oriol Alamany.
Durant quant de temps has estat fotografiant els falcons urbans que habiten a la ciutat de Barcelona i els seus envolts?
El projecte de reintroducció dels falcons pelegrins a la ciutat de Barcelona va arrencar el 1999. Ja aquell primer any vaig acompanyar als naturalistes que el duien a terme. Tant per a fer fotografies dels seus treballs, com dels falcons en si.
Els anys següents vaig anar fent fotografies, tot i que d’una manera irregular, i vaig publicar-ne reportatges a diverses revistes, entre elles National Geographic-España.
Va ser l’any 2014 quan vaig proposar-me fer un treball molt més intensiu, pensant ja en l’elaboració d’un llibre sobre aquest tema. Al llibre hi ha fotografies des del 1999 fins al 2021.
Oriol Almany en un amagatall (Hide) per a fotografiar els falcons sense molestar-los ni ser vist.
Com vares plantejar el llibre? Com una mostra documental de la vida dels falcons o bé com un treball fotogràfic de caire més artístic?
Hi ha fotògrafs que es plantegen la fotografia de la natura des d’un punt de vista merament documental. I altres des d’un punt de vista totalment artístic. Jo sempre he cregut que una cosa no treu l’altre.
A les meves fotografies cerco documentar fets o situacions naturals, però, sempre que és possible, d’una manera gràficament atractiva: llums interessants, composicions atractives…
Volia fer un llibre eminentment visual, combinant la imatge dels falcons amb els edificis de la ciutat. Una combinació de natura i arquitectura.
Falcó pelegrí del projecte de reintroduccció a Barcelona que Oriol Alamany a documentat magníficament.
Com a fotògraf, que t’ha atret dels falcons de Barcelona? Què fa singular aquesta població?
Sempre m’han agradat els ocells rapinyaires, als quals vaig dedicar molts anys d’estudi als anys 80 i 90 del segle XX.
El que m’atrau és poder combinar a les meves imatges la bella figura del falcó amb l’arquitectura i urbanisme de la ciutat.
En l’actualitat, altres ciutats tenen ja poblacions de falcons, però l’excepcional de Barcelona són els edificis que ocupen. No són simples gratacels, sinó que la varietat d’estructures és sorprenent.
Per citar-ne només uns pocs, tenim parelles reproductores a un temple modernista com la Sagrada Família, a una gegantina central tèrmica, a les sitges de cereals del port, als captivadors gratacels de l’arquitecte japonès Toyo Ito, a la torre d’un telefèric… Tots ells, indrets molt singulars.
Quin és el paper d’un fotògraf en un projecte conservacionista?
Penso que la inclusió d’un professional de la imatge en un projecte d’estudi o conservació de la natura aporta molts beneficis. Per una banda, documentarà tot el que s’està fent: Els treballs dels biòlegs o naturalistes i els resultats que obté el projecte.
Tot això queda com a registre o pot servir per a il·lustrar els informes o publicacions que es facin. Però, d’altra banda, mitjançant la publicació i difusió de les fotografies i reportatges en revistes, xarxes socials, exposicions, etc., es divulga entre el públic i les institucions la feina feta i el perquè val la pena fer-la.
Com a fotògraf apassionat per la natura i la vida salvatge, no m’imagino el no estar implicat en la seva defensa i conservació. I la història ens demostra que la divulgació mitjançant la fotografia ha estat important —si no decisiva—, en la protecció de moltes espècies o espais naturals.
La nostra societat actual és eminentment visual, i els fotògrafs conservacionistes podem jugar un paper rellevant, donant a conèixer al públic i a les administracions els valors del nostre patrimoni natural.
Falcó pelegrí caçant altres ocells i niu amb pollets.
Què t’ha semblat l’experiència de l’autoedició?
Autoeditar-se un llibre és un procés molt llarg, feixuc i que requereix una quantitat ingent d’hores i de diners.
Almenys si ets tan perfeccionista com jo. Amb la crisi editorial, fa un temps que són forces els fotògrafs que han escollit el camí de l’autoedició per a divulgar la seva obra.
Com a autor, jo he fet una dotzena de llibres per a editorials, però tenia ganes de fer un llibre més personal, gaudint d’una major llibertat creativa. I això només ho pots fer sense els comptables i executius d’una editorial vigilant-te.
Quines dificultats has hagut de superar per a fer les fotografies i el llibre?
Últimament, són nombrosos els fotògrafs que s’han decidit a autoeditar llibres d’alguns dels seus projectes. Però molts d’ells són àlbums fotogràfics gairebé des de la primera pàgina, sense més contingut addicional.
Potser a causa de la meva experiència per haver treballat en molts llibres per a diverses editorials, a “Halcones de Barcelona” la meva idea era oferir al lector una obra que li aportés alguna cosa més, més variada que una col·lecció de fotografies.
Encara que és un llibre de fotògraf i el motiu d’editar-lo era exposar les meves imatges en una obra gràfica de la màxima qualitat, he requerit la participació de diversos especialistes.
Josep del Hoyo, reconegut editor pel seu Handbook of the Birds of the World, ha tingut la gentilesa d’escriure un extens pròleg, parlant de les peculiaritats del falcó pelegrí i de la seva presència en la cultura humana.
I, al llarg de les divuit pàgines següents, Eduard Durany i Sergi García, els autors del projecte de reintroducció, ens relaten de manera detallada l’adaptació dels falcons pelegrins a la vida urbana, així com els detalls del procés del seu retorn a la cosmopolita Barcelona.
I, al final del llibre, jo dedico algunes pàgines a comentar, des d’un punt de vista fotogràfic, com vaig obtenir algunes de les imatges.
