Després de la seva recuperació, avui toca alliberament
és una de les accions més emocionants que duem a terme, l’alliberament de rapinyaires un cop recuperades als centres de Recuperació de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta pobra Àguila marcenca va ser trobada en una bassa de reg xopa i en un estat molt lamentable durant el periòde migratori d’aquesta primavera que, a més amés, ha estat molt plujós. Se la va traslladar ràpidament al Centre de Recuperació de fauna de Vallcalent, a Lleida, de la Generalitat de Catalunya.
Els primers dies, els veterinaris del centre, experts de llarga trajectòria amb aquestes aus, van poder alimentar-la adequadament. Aquesta no és una tasca fàcil donat que les àguiles marcenques al menjar serps i llangardaixos no toleren bé altres tipus d’aliment.
Després de 30 dies, aquestes últimes setmanes ha estat fent exercicis de vol fins agafar la forma física adequada. Un cop els seus cuidadors i veterinaris avaluen l’animal i el veuen en bona forma es procedeix, el més ràpid possible, al seu alliberament.
World Nature com a entitat col·laborada dels Centres de Recuperació de Fauna Salvatge de la Generalitat executa aquests alliberaments en àrees i hàbitats adequats en funció de cada espècie.
Com a etàpa final del Curs de Rapinyaires, que organitzem anualment per conèixer i observar aquests ocells, hem fet aquest alliberament, on els participants han pogut copsar les característiques d’aquesta àguila i contemplar, de ben aprop, el seu majestuós vol.
Les Àguiles marcenques (Circaetus gallicus), són una de les espècies d’àguiles més grans que hi ha a Catalunya i Europa. És una especialista en la caça de rèptils, preferentment serps i llangardaixos, encara que en la seva dieta també hi ha altres animals i ocells.
Per què es diu “marcenca”? Doncs perquè sol arribar des d’àfrica, on hiberna, durant el mes de març. Les Àguiles marcenques són grans àguiles migradores que vénen a Europa per a reproduir-se.
On viuen les Àguiles marcenques? principalment a l’europa mediterrània i el mitja orient. Durant l’hivern migren cap a l’Àfrica subsahariana on troben abundant aliment. A l’Índia i Malàsia la població és resident i no migra.
