El pela-roques. Poques espècies concentren tant de misticisme com aquest petit moixó de muntanya. I no és per menys, les seves baixes densitats i la dificultat de trobar-los fan del pela-roques un ocell sempre apassionant de cercar.

Els pela-roques passen l'estiu a zones d'alta muntanya. Allà, en els penya-segats de la zona alpina, és a on fan els seus nius, sovint situats a poca alçada.

Un cop acabada la zona de nidificació, els pela-roques comencen a davallar en alçada i cap a mitjans de novembre ja els trobem a la majoria de zones clàssiques de hivernada.

Si fent via per una zona de penya-segat sentiu un refilet que ve de les roques no ho dubteu pas, esteu sentint un pela-roques! A la pràctica, no és massa habitual sentir-los ni veure'ls i és el que fa d'aquesta espècie una de les més valorades per força ornitòlegs. Si a més t'agraden les muntanyes, doncs ja tens un combo!

Al llarg de la sortida explorarem una gorja típica per a l'espècie. Aquí és possible veure pela-roques, però també merla blava, roquerol i diferents espècies de rapinyaires rupícoles. És el desembre i és possible que faci una mica de fred. Els pela-roques poden estar a prop, o lluny. Poden aparèixer molt ràpid o potser ens caldrà tenir una mica més de paciència.

La zona pot tenir altres espècies d'interès com pot ser sit negre, verderola, lluer i, amb sort, durbec.

Caldrà portar roba d'abric, aigua, calçat còmode i moltes ganes de gaudir dels ocells!