Boscos Madurs

Aquests boscos no només representen un reservori de biodiversitat, acollint espècies úniques de flora i fauna, sinó que també juguen un paper fonamental en la regulació del clima, la conservació del sòl i el cicle de l’aigua.

A mesura que l’activitat humana ha transformat grans extensions forestals, la presència de boscos madurs s’ha reduït dràsticament, posant en perill els equilibris naturals que sostenen la vida. Conservar-los és essencial per garantir la resiliència dels ecosistemes davant del canvi climàtic i per mantenir els serveis ecològics que ens ofereixen. A més, aquests boscos tenen un valor cultural i paisatgístic inestimable, ja que són testimonis vius de la història natural del nostre territori.

Protegir i restaurar boscos madurs no és només una necessitat ecològica, sinó també una responsabilitat per a les generacions futures.

Els boscos madurs o boscos primaris tenen una funció ecològica essencial en el manteniment dels equilibris naturals. La seva complexitat estructural, amb arbres de diferents edats, grans quantitats de fusta morta i una diversitat biològica excepcional, els converteix en ecosistemes clau per a la salut del planeta. Algunes de les seves funcions principals són:

🌿 1. Refugi de Biodiversitat

Els boscos madurs són la llar de nombroses espècies de flora i fauna, moltes de les quals no poden sobreviure en boscos joves o gestionats. Hi habiten fongs, líquens, insectes, ocells i mamífers que depenen d’aquestes condicions úniques per viure i reproduir-se.

🌱 2. Regulació del Cicle del Carboni

Actuen com a grans embornals de carboni, absorbint CO₂ de l’atmosfera i ajudant a mitigar el canvi climàtic. Els arbres vells continuen acumulant carboni durant segles i, fins i tot quan moren, la seva descomposició allibera nutrients de forma lenta i sostinguda.

💧 3. Conservació del Cicle de l’Aigua

Els boscos madurs regulen el cicle hidrològic, afavorint la infiltració de l’aigua al sòl i la recàrrega d’aqüífers. També retenen humitat ambiental i contribueixen a la formació de núvols i precipitacions.

🍂 4. Millora de la Qualitat del Sòl

La matèria orgànica en descomposició enriqueix el sòl i crea un hàbitat per a microorganismes essencials. A més, les arrels dels arbres eviten l’erosió i mantenen l’estructura del terreny.

🦉 5. Hàbitats Especialitzats i Únics

Els arbres vells, amb cavitats naturals i branques trencades, ofereixen refugis per a espècies com el mussol pirinenc, els ratpenats forestals o insectes saproxílics, que depenen de la fusta morta per completar el seu cicle de vida.

🔄 6. Resiliència i Adaptació Climàtica

Gràcies a la seva estabilitat ecològica i diversitat genètica, els boscos madurs resisteixen millor els impactes del canvi climàtic, com sequeres, onades de calor o plagues. A més, poden servir com a fonts de llavors per regenerar ecosistemes degradats.

🌎 Per què és important conservar-los?

La destrucció dels boscos madurs significa la pèrdua d’un equilibri ecològic establert durant centenars o milers d’anys. La seva conservació és fonamental per garantir la biodiversitat, lluitar contra el canvi climàtic i mantenir serveis ecològics imprescindibles per a la vida al planeta.

🔹 Protegir els boscos madurs és protegir el futur. 🌍💚

Totes les aportacions es destinen al 100% a accions de conservació.

Recorda que les teves aportacions es desgraven un 95% al IRPF. És a dir que l’administració de l’Estat reconeix la utilitat de la teva aportació i t’ajuda a compensar-la. De manera que tu ens valides i avances els diners que després recuperes. Amb un mínim cost per a tu ens ajudes enormement!

Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

Gràcies.

Hi ha un lloc on el temps sembla aturar-se. Un lloc on l’aire és humit i ple d’aromes de molsa i terra fèrtil, on la llum s’escola entre les copes immenses dels avets i fa brillar els troncs vells coberts de líquens. Cada vegada que trepitjo un bosc madur dels Pirineus, sento que formo part d’alguna cosa més gran, com si l’ànima d’aquests arbres antics em parlés en murmuris silenciosos.

Avui avanço lentament, amb els sentits oberts. El terra esponjós amorteix els meus passos i un rierol serpenteja entre pedres arrodonides per segles d’aigua pacient. Sé que aquí la vida és més que el que es veu a simple vista.

De sobte, un moviment en una branca alta em fa aixecar la mirada. Un mussol pirinenc em contempla amb els seus grans ulls daurats, immòbil, vigilant com si fos el guardià d’aquest santuari verd. Sento una emoció profunda: sé com n’és de fràgil la seva existència, com depèn d’aquests arbres vells amb cavitats on pot criar els seus polls. Sense aquests boscos, el seu cant nocturn desapareixeria per sempre.

Més endavant, un soroll suau entre les fulles seques em fa contenir la respiració. Amb moviments àgils i silenciosos, una marta es mou entre les branques caigudes. Elegant i esquiva, només aquells que tenen la paciència d’observar poden tenir la sort de veure-la. Els seus ulls brillen amb astúcia, i la seva presència em recorda com de rica i salvatge és la vida que s’amaga en aquests racons intactes.

Segueixo el curs del riu, meravellat per la seva aigua cristal·lina. Els boscos madurs regulen l’aigua amb una saviesa ancestral: retenen la humitat, filtren l’aigua i alimenten els torrents que baixen cap a les valls. Quan plou intensament, aquests arbres antics absorbeixen l’aigua i la retornen a poc a poc, evitant riuades violentes. Sense ells, els rius serien més secs a l’estiu i devastadors a la tardor.

Em deturo i respiro profundament. Aquí el bosc respira amb mi. És un equilibri perfecte: els arbres morts que cauen es converteixen en aliment per a una nova vida, els fongs descomponen la matèria i la tornen a la terra, mentre ocells i insectes segueixen el seu cicle, perpetuant una harmonia que nosaltres només comencem a comprendre.

Què seria del món sense aquests boscos? Sense aquest silenci ple de vida, sense el batec lent però constant d’aquests gegants vegetals? Sé que cada cop queden menys boscos madurs, que la pressió humana els fa desaparèixer, però aquí, sota aquestes copes immenses, encara puc creure en la seva força.

Quan marxo, sento que he deixat una part de mi entre aquests troncs centenaris. I també m’emporto una part d’ells. Perquè els boscos madurs no són només arbres vells: són memòria, són casa, són futur. 🌿🌲

Encara tenim boscos madurs i semi-madurs a Catalunya!  Son pocs, tenen escassa superfície i es troben en llocs de difícil accés. Urgeix declarar-los Reserva Integral si volem evitar que vagin essent tallats (com ha passat) àdhuc dins d’ENP i parcs naturals.

Segons la Llei 16/2017 “S’ha d’establir una xarxa de reserves forestals destinades a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i la diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs i d’alt valor natural”

El fet que la superfície forestal i moltes espècies associades estiguin en expansió a Catalunya amaga a molta gent una realitat problemàtica:  32 dels 117 hàbitats de boscos que existeixen al país es consideren amenaçats d’extinció (EPNB, 2019).

L’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (2019) té, com un dels seus objectius: “desplegar una xarxa de reserves forestals d’evolució lliure” (pàg. 164) la importància de la qual rau en que els boscos madurs són els ecosistemes terrestres +biodiversos.

El Pla Nacional per a la Implementació de l’Agenda 2030 (ODS) a Catalunya, també preveu “Regular la situació dels boscos singulars i boscos sotmesos a evolució natural” (Compromís 763), i “Protegir els boscos madurs de Catalunya” (Compromís 764).

Més encara: La declaració final del III Congrés Internacional Potencial dels Boscos per a la Salut (2019) (consensuada amb els Dep. DARP i DTES) reconeixa la necessitat d’establir, dins de la xarxa de boscos d’alt valor ecològic, una subxarxa de boscos amb potencial terapèutic

Segons la llei 12/1985 d’espais naturals vigent, una reserva forestal a “evolució lliure” és una “Reserva Integral” (Categoria Ia d’UICN) la tipologia de protecció més absent en el sistema d’ENP de Catalunya. Per què tanta resistència a declarar necessàries reserves integrals?

Atès que existeixen diversos boscos madurs i semiadurs, representatius de la diversitat forestal, de propietat pública, perfectament identificats, dins d’ENPs (amb insuficient grau  de protecció) pregunto: perquè no han estat declarats encara “Reserva Integral” ?

Se sap on són i quins son els boscos madurs. No hi ha impediments legals, econòmics, ni de propietat per preservar-los. Només manca la voluntat política d’@agriculturacat (que té la competència en la gestió forestal) i que hauria d’actuar.  A què espera?

Addenda: en el darrer congrés mundial d’UICN, tingut a Marsella, es va aprovar per unanimitat una  resolució que insta a “Enfortir la protecció dels boscos primaris i madurs a Europa i facilitar la seva restauració quan sigui possible” https://iucncongress2020.org/es/motion/125

Font: Josep Ma. Mallarach @jm_mallarach

Agraïm a Josep Ma. Mallarach que ens cedeixi part de les seves reflexions a X i que ens ajudi a comprendre millor la situació ambiental del nostre país.