Óssos del món

Actualment, trobem Óssos en seixanta països principalment a l’hemisferi nord i es concentren a Àsia, Amèrica del Nord i Europa. Una excepció és l’ós d’ulleres; originari d’Amèrica del Sud, habita la regió andina. El rang de l’ós malai s’estén per sota de l’equador al sud-est asiàtic. L’ós de l’Atles, una subespècie de l’ós marró, es va distribuir al nord d’Àfrica des del Marroc fins a Líbia, però es va extingir al voltant de la dècada de 1870.

L’espècie més estesa és l’ós bru, que es troba des de l’Europa occidental cap a l’est a través d’Àsia fins a les àrees occidentals d’Amèrica del Nord. L’ós negre americà està restringit a Amèrica del Nord i l’ós polar està restringit a la Mar Àrtica. Totes les altres espècies d’óssos són asiàtics. Viuen en una varietat d’hàbitats que inclouen boscos tropicals de terres baixes, boscos de coníferes i de fulla ampla, praderies, estepes, pastures de muntanya, vessants de pedregar alpí, tundra àrtica i, en el cas de l’ós polar, aiguamolls de gel. Els óssos poden cavar els seus caus o fer servir coves que troben als vessants de les muntanyes. També en troncs buits i vegetació densa poden ser utilitzats com a refugi.

Els Óssos, conjuntament amb els Cànids (llops, xacals, guineus entre altres), els fèlids (Lleons, Tigres i panteres entre altres) i els mustèlids (Llúdrigues, teixons, Fagines, etc.) formen part d’aquest grup de carnívors.

Els Óssos, però, ostenten les dues primeres posicions com a Grans carnívors: l’Ós polar i l’Ós bru son, juntament amb el Tigre de bengala siberià o Tigre d’amur (Panthera tigris) els carnívors més grans del Planeta.

Tanmateix, la dieta dels óssos varia molt en funció de l’espècie. Així, trobem que l’Ós polar s’alimenta en un 100% de proteïna animal, mentre que l’Ós Panda s’alimenta en un 90% de vegetals. Entremig, la majoria tenen una dieta Omnívora. En el cas dels Óssos bruns d’Europa, com a casa nostra, els óssos son en 80% vegetarians.

Malgrat tenir la categoria de Grans Carnívors, a Europa, els Óssos no han matat mai cap persona. Tot i la seva grandària i força no ataquen les persones ni tampoc formem part de la seva dieta.

Habiten als boscos d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord. El seu pes pot estar entre els 100 fins als 675 kg i poden recolzar-se completament les potes del darrere (igual que l’ós d’ulleres), en aquesta posició alguns arriben als 2,95 m. Compten amb un pelatge espès, orelles rodones, cua curta, potes grans i urpes llargues i corbes.

Es calcula que actualment hi ha uns 110.000 exemplars al món.

Compta amb unes 16 subespècies reconegudes.

És l’espècie més petita d’óssos que existeix. Poden arribar a mesurar 1,2m. i pesar fins a 40 kg; tenen les orelles més petites. Viuen a les selves tropicals del sud-est asiàtic i les principals amenaces que té són: la pèrdua d’hàbitat i la caça il·legal. S’alimenten de cocos, llavors, insectes i petits mamífers. Hi ha poques estimacions fiables de la mida de la població de Sun Bear i pocs estudis han quantificat les tendències de la població. 

Compta amb 1 subespècies: Els óssos del sol de Borneo (Helarctos malayanus euryspilus) que són prou diferents dels del continent asiàtic i de Sumatra, representant la forma típica (H. m. malayanus).

Ós malai (Helarctos malayanus). ©Wich’yanan 

L’any 2021 els pandes van deixar la llista d’espècies en perill d’extinció, però segueixen estan amenaçats per la pèrdua d’hàbitat i la caça il·legal. S’estima que queden 2.000 exemplars a la natura, als boscos del centre i sud-oest de la Xina. S’alimenta principalment del bambú, pugen als arbres amb facilitat i els exemplars adults poden mesurar fins a 1,90 i pesar entre 70 i 125 kg.

Només en queden de 500 a 1.000 adults.

La població de les muntanyes Qinling és un grup genètic distintiu i és significativament diferent d’altres poblacions de muntanya (Lü et al. 2001, Zhang, B. et al. 2007), divergent fa uns 0,3 milions d’anys, corresponent a l’inici de la Penúltima Glaciació ( Zhao et al. 2013).

L’Ós panda és totalment vegetarià.

Habita als boscos de l’Índia, Nepal, Sri Lanka i Bangla Desh. Es caracteritzen pels cabells llargs i negres, a excepció d’una línia en forma de ‘V’ que tenen al pit. Les amenaces que enfronten són la pèrdua d’hàbitat per desforestació i la cacera il·legal per obtenir la pell.

Tampoc hi ha dades fiables de la seva població que es considera en uns 10.000 exemplars. 

S’han reconegut dues subespècies. Hi ha algunes evidències que són clades genètics diferents (Fain et al. 1994). Melursus ursinus inornatus només es troba a l’illa de Sri Lanka i és físicament més petit, amb un pèl més curt i més escàs que el seu homòleg continental (M. u. ursinus).

Ós mandrós (Melursus ursinus) ©Tomáš-Vrána

També anomenat ós de l’Himàlaia, habita als boscos d’Àsia des de l’Iran fins al Japó. L’ós negre americà és el seu parent més proper i, en segona mesura, l’ós bru i l’ós polar. El seu pes està entre els 100 i 200 kg i la longitud entre els 1,30 i 1,90 m. Factors com la cacera i la pèrdua d’hàbitat han fet que es trobi extint a diferents llocs. A la Xina s’estimen uns 28.000 exemplars, al Japó 12.000 i Rússia i l’Índia 5.000 a cada país. 

S’han reconegut set subespècies, moltes de les quals s’han corroborat com a clades genètics diferents (Kim et al. 2011, Yusefi 2013, Wu et al. 2015).

Mascle adult. ©Volodymyr Burdiak

El més gran dels Óssos. Un excel·lent depredador i nedador de les regions àrtiques d’Alaska, Canadà, Rússia, Groenlàndia i Noruega. Més allargat i potes més desenvolupades; la pell i el pelatge són grassos i repel·leixen l’aigua. Els contaminants al gel i l’escalfament global són les principals amenaces a la seva existència. 19 unitats de subpoblació d’ós polar estan reconegudes pel Grup d’especialistes en óssos polars (PBSG) de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (Obbard et al . 2010) que sumarien uns 26.000 exemplars per tot el món.

Óssos polars (Ursus maritimus) ©Oriol Alamany.  Instagram

És l’ós més comú als boscos d’Amèrica del Nord. Compte amb 16 subespècies que poden variar de color: negre, blavós, marró o fins i tot blanc. Mesuren entre 2.55-2,80 m de llarg i el seu pes pot ser d’aproximadament 70 kg en el cas de les femelles i 120 kg dels mascles. Tot i el seu pes s’enfilen als arbres amb facilitat i corrent arriben als 40 km/h.

Ós negre americà (Ursus americanus) ©Oriol Alamany.  Instagram

És l’únic ós d’Amèrica del Sud. 

Queden entre 2.500 a 10.000 exemplars.

Ós d’ulleres o andí (Tremarctos ornatus). ©Jose Granizo