Hi ha dos criteris bàsics per fer-ne un:
- Utilitzar només plantes autòctones, o sigui les pròpies de l’entorn.
- Reduir la pressió que sovint els posem per mantenir-los “nets”.
Ep! No per això els jardins silvestres són menys bonics, ni tampoc semblen abandonats. Avui en dia, una part de la jardineria tradicional ha evolucionat i ha adoptat aquest punt de vista més natural. I un jardí assilvestrat també s’ha de cuidar! Sinó, a la llarga quedarà colmatat per plantes oportunistes i no serà tan bon refugi per la fauna i la flora.
És important tenir un bon plantejament de com serà el nostre jardí silvestre. Seguirem criteris naturalistes, però també pràctics i estètics. Hem d’assegurar un bon manteniment.
Un tancat d’arbusts mixtos al voltant, algun arbre si es pot, un hortet i/o jardineres, i fins i tot una bassa… són elements que faran del nostre jardí un bon refugi silvestre. Si poses un recipient amb aigua, millor alçat de terra, tindràs un bebedor-banyera per ocells! Veuràs com venen a referescar-se.
L’espai és important, però amb ben poc també en fem prou. El que compta és el que oferim, oi? En un balcó, per exemple, qualsevol element vegetal (com una enfiladissa) pot actuar de reclam per la fauna de l’entorn, com ocells i insectes.
Per què plantes autòctones? Perquè estan ben adaptades a les condicions ambientals i del sòl. Seran ideals per a crear un refugi per a la fauna local, que reconeixeran aquell hàbitat com casa seva. Contràriament, un jardí ple de plantes tropicals o foranes, per molt estètic que pugui semblar des del nostre punt de vista, serà més inhòspit als ulls dels animalons.