{"id":32669,"date":"2018-03-01T18:59:41","date_gmt":"2018-03-01T17:59:41","guid":{"rendered":"https:\/\/wnature.cat\/?p=32669"},"modified":"2026-02-20T14:03:10","modified_gmt":"2026-02-20T13:03:10","slug":"salvar-grans-felins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/wnature.org\/ca\/magazine\/reportatges-especies\/salvar-grans-felins\/","title":{"rendered":"Grans Felins: un futur dif\u00edcil"},"content":{"rendered":"

En aquest reportatge fem una especial \u00e8mfasi en la delicada situaci\u00f3 a la que s\u2019enfronten els grans felins arreu del m\u00f3n.<\/h2>\n\n

El fot\u00f2graf i naturalista Oriol Alamany, ha treballat amb diferents esp\u00e8cies en molts pa\u00efsos, obtenint aquestes magn\u00edfiques imatges, de gran bellesa i est\u00e8tica, que ofereixen els grans felins.<\/h2>\n\n
<\/figure>\n\n

Pel que fa als grans felins, les xifres s\u00f3n de vertigen<\/h2>\n\n

En el darrer segle les poblacions de tigre han minvat en un 95% i les de lle\u00f3 afric\u00e0 un 40% en tant sols vint anys, per posar dos exemples.<\/strong> A m\u00e9s dels tigres i lleons, entre els gats m\u00e9s grans s\u2019hi compten tamb\u00e9 els lleopards, jaguars, guepards i pumes.<\/p>\n\n

Per\u00f2 no podem deixar de banda, malgrat les seves dimensions m\u00e9s redu\u00efdes, un dels grans felins del nostre territori: el linx ib\u00e8ric (Lynx pardinus<\/em>), l\u2019esp\u00e8cie de fel\u00ed m\u00e9s amena\u00e7ada del planeta, amb una poblaci\u00f3 <\/strong><\/p>\n\n

estimada de 1.111 exemplars. Una xifra, per\u00f2, molt superior a la de les dades de 2002, quan no en quedaven m\u00e9s de cent: va anar d\u2019un p\u00e8l.<\/p>\n\n

Arreu, els motius pels quals aquests majestuosos animals enfronten tantes dificultats (de les 36 esp\u00e8cies de felins que hi al m\u00f3n, la meitat est\u00e0 en perill segons la UICN) es deriven de la confrontaci\u00f3 amb l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Les causes principals s\u00f3n la cacera furtiva (sovint per evitar atacs a la ramaderia), la p\u00e8rdua i fragmentaci\u00f3 de l\u2019h\u00e0bitat i el comer\u00e7 d\u2019animals vius, o de parts del seu cos.<\/p>\n\n

Des de la d\u00e8cada de 1940 tres subesp\u00e8cies de tigre han estat ca\u00e7ades fins l\u2019extinci\u00f3: el tigre del Caspi (Panthera tigris virgata<\/em>), de Bali (Panthera tigris balica<\/em>) i el de Java (Panthera tigris sondaica<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el cas del lleopard de l\u2019Amur (Panthera pardus orientalis<\/em>), dels que en quedava una desena fa deu anys i avui se n\u2019estimen uns 60 exemplars en estat salvatge al nord-est de la Xina i l\u2019Extrem Orient Rus. Un nombre tan escadusser que genera un problema afegit: l\u2019endog\u00e0mia. No \u00e9s una xifra gaire encoratjadora, com tampoc ho \u00e9s l\u2019esc\u00e0s centenar de guepards asi\u00e0tics (Acinonyx jubatus venaticus<\/em>) que encara romanen a Iran.<\/p>\n\n

Entre els tigres, la subesp\u00e8cies m\u00e9s amena\u00e7ada \u00e9s la del sud de la Xina (Panthera tigris amoyensis). <\/em>D\u2019aquesta ni se sap quants individus hi ha en llibertat. <\/em>I de la pantera de Florida (Puma concolor cougar<\/em>) se\u2019n calculen uns 200. Totes elles, unes xifres molt per sota de les convenients per a la seva conservaci\u00f3.<\/p>\n\n

En el darrer segle les poblacions de tigre han minvat en un 95%<\/h2>\n\n
<\/figure>\n\n

Pel tigre per\u00f2, no tot est\u00e0 perdut<\/h2>\n\n

Sens dubte ha estat una de les esp\u00e8cies m\u00e9s perseguides per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/h2>\n\n

Es calcula que al 1900 n\u2019hi havia uns 100.000 i, des d\u2019aleshores fins avui, ha estat massacrat sense pausa, fins a arribar a una poblaci\u00f3 inferior als 4.000 exemplars. <\/strong><\/p>\n\n

L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 l\u2019ha anat empenyent fora del seu h\u00e0bitat natural i l\u2019ha abatut tant per defensar el bestiar dels atacs d\u2019un fel\u00ed que sovint no t\u00e9 gaires opcions m\u00e9s per alimentar-se, com per altres raons molt m\u00e9s absurdes: per la seva fabulosa pell, per parts del seu cos associades a inversemblants propietats medicinals, o per vendre\u2019ls, vius, a particulars.<\/p>\n\n

L\u2019esc\u00e0s nombre d\u2019efectius en llibertat ha generat la proliferaci\u00f3 de centres de cria il\u00b7legals a varis pa\u00efsos d\u2019\u00c0sia, sorgits per alimentar aquest comer\u00e7 il\u00b7legal milionari.<\/p>\n\n

Entre l\u2019any 2000 i 2015 es van confiscar parts equivalents a com a m\u00ednim 1.755 tigres, \u00e9s a dir, dos tigres setmanals. I a Tail\u00e0ndia i Vietnam s\u2019han confiscat 186 animals vius en els darrers quatre anys.<\/p>\n\n

Malgrat el dram\u00e0tic escenari que afronta aquest animal tan espectacular, el darrer cens global, de 2016, evidencia que les mesures portades a terme a pa\u00efsos com \u00cdndia (on viuen dos terceres parts dels tigres), R\u00fassia, Nepal i Bhutan estan funcionant. Dels 3.200 individus que hi havia al 2010, s\u2019ha passat a prop de 3.900 exemplars. \u00c9s un avan\u00e7 a celebrar.<\/p>\n\n

Ara, l\u2019objectiu de totes les organitzacions implicades en la salvaguarda del tigre \u00e9s duplicar aquesta xifra d\u2019aqu\u00ed al 2022.<\/b> Lamentablement, Bangladesh, Xina i Vietnam no han fet els deures i all\u00e0 els tigres segueixen minvant a un ritme preocupant.<\/p>\n\n

\u00c9s evident que queda molta feina per fer. Per\u00f2 tamb\u00e9 es constata que sabem com revertir aquesta situaci\u00f3. Caldr\u00e0 reflexionar, per\u00f2, si els ingents esfor\u00e7os que tantes persones fan per assegurar la viabilitat d\u2019aquestes esp\u00e8cies irreempla\u00e7ables es podran dur a terme en un m\u00f3n on l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 cada cop \u00e9s m\u00e9s (preocupantment) nombr\u00f3s. Se\u2019n parlar\u00e0 sense embuts, algun cop, d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3? Tant de bo. \u00c9s un factor clau.<\/p>\n\n

Un m\u00f3n sense depredadors?<\/h2>\n\n

L\u2019escenari de futur que els cada cop m\u00e9s nombrosos \u00e9ssers humans estem configurant a marxes for\u00e7ades no sembla gaire inclusiu, en termes generals. No ho \u00e9s pel que fa als menys afavorits de la nostra pr\u00f2pia esp\u00e8cie, \u00e9s a dir, per la majoria d\u2019aquests 7.000 milions de persones que som avui dia, una xifra que s\u2019al\u00e7ar\u00e0 fins m\u00e9s enll\u00e0 dels 11.000.000 al 2050, amb tot el dispendi de recursos que comporta aquesta superpoblaci\u00f3, un tema clau en la preservaci\u00f3 de la biodiversitat.<\/p>\n\n

Molt menys ho \u00e9s per la resta d\u2019 \u00e9ssers vius amb qui compartim aquest planeta singular. Els gestors de les massives societats humanes actuen com si aix\u00f2 de conservar la biodiversitat fos una mena de luxe fr\u00edvol, un caprici de conservacionistes.<\/p>\n\n

La ignor\u00e0ncia cient\u00edfica dels mandataris \u00e9s tan flagrant que no entenen que preservar els ecosistemes i els organismes que hi viuen \u00e9s una completa prioritat per la nostra superviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n

Un m\u00f3n sense predadors, tornant al tema que ens ocupa, i concretament als grans felins, seria un m\u00f3n on proliferarien en exc\u00e9s tota una s\u00e8rie d\u2019 animals que, sense control poblacional, farien estralls a la natura. Ho sabem amb ets i uts: hi ha un munt d\u2019estudis cient\u00edfics que detallen tot el que passa a la xarxa de la vida quan en treus una pe\u00e7a tan singular com aquesta. Tamb\u00e9 sabem com recuperar esp\u00e8cies en franca regressi\u00f3: a part del linx, hi ha molts m\u00e9s exemples d\u2019\u00e8xit.<\/p>\n\n

El problema no \u00e9s la manca de coneixements, ni de tecnologies, sin\u00f3 una descomunal visi\u00f3 a curt termini que ens impedeix avaluar el m\u00f3n de forma global. Per\u00f2, com diu l\u2019economista ecol\u00f2gic Herman Daly, \u00e9s un error gestionar la Terra, com si fos un negoci en liquidaci\u00f3.<\/p>\n\n

Parafrasejant l\u2019ec\u00f2leg Donald Falk,<\/p>\n\n

Tant de bo que en aquest 2018, aprofitant l\u2019avinentesa d\u2019aquesta diada convocada per les Nacions Unides, es renovin les forces i les energies per continuar amb m\u00e9s empenta que mai amb la lluita per la preservaci\u00f3 dels grans felins, reguladors dels ecosistemes i \u00e9ssers vius de bellesa inigualable.<\/p>\n\n

El cas del Linx ib\u00e8ric: el nostre gran fel\u00ed<\/h2>\n\n

A casa nostra, l\u2019espectacular augment de la poblaci\u00f3 de linx ib\u00e8ric ha estat possible despr\u00e9s dels ingents esfor\u00e7os humans i econ\u00f2mics<\/b> invertits des de fa m\u00e9s de quinze anys en la salvaguarda d\u2019una esp\u00e8cie que ha passat d\u2019 \u00e9sser considerada \u00aben perill cr\u00edtic d\u2019extinci\u00f3\u00bb a catalogar-se com \u00aben perill\u00bb, un estat d\u2019amena\u00e7a inferior.<\/p>\n\n

Segons dades del projecte Iberlince<\/b><\/a>, la mortaldat provocada per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, produ\u00efda per la cacera furtiva, enverinaments, trampeig i atropellaments, i la minva de la seva presa principal, el conill, van posar aquest preci\u00f3s fel\u00ed contra les cordes.<\/p>\n\n

Malgrat totes les adversitats, els programes de cria en captivitat i les posteriors reintroduccions de nous<\/p>\n\n

exemplars als h\u00e0bitats naturals van aconseguir que la poblaci\u00f3 pass\u00e9s dels 100 als m\u00e9s de 1.000 exemplars actuals. Aquests estan distribu\u00efts per diferents zones de l\u2019ecosistema mediterrani, des d\u2019Andalusia (sobretot a l\u2019\u00e0rea de Do\u00f1ana), la part oriental de Sierra Morena (Ciudad Real), Montes de Toledo, la vall de Matachel a Extremadura i la del Guadiana a Portugal.<\/p>\n\n

La feina feta ha estat molt gran per\u00f2, desafortunadament, no podem baixar la gu\u00e0rdia: el passat 2017, una trentena de linxs van morir atropellats i uns altres 54 ho feren per diverses causes violentes (b\u00e0sicament ca\u00e7a furtiva).<\/p>\n\n

Quin sentit tenen els programes per recuperar una esp\u00e8cie si no som capa\u00e7os de consolidar un h\u00e0bitat amb condicions?<\/p>\n\n

<\/figure>\n\n

Situaci\u00f3 dels principals grans felins del m\u00f3n<\/h2>\n\n

Lle\u00f3 (Panthera leo<\/em>)<\/strong> Distribu\u00eft b\u00e0sicament per l\u2019\u00c0frica subsahariana, i catalogat com a vulnerable segons la UICN. La poblaci\u00f3 \u00e9s d\u2019aproximadament 30.000 exemplars. La subesp\u00e8cie Panthera leo <\/em>asi\u00e0tica, considerada amena\u00e7ada, \u00e9s l\u2019\u00fanica que es pot trobar a l\u2019\u00c0sia, concretament a l\u2019estat indi de Gujarat. En davallada.<\/p>\n\n

Subesp\u00e8cies:<\/strong>
Panthera leo (West Africa subpopulation)<\/a><\/em>
Panthera leo ssp. persica<\/a><\/em><\/p>\n\n

Tigre (Panthera tigris<\/em>).<\/strong> Nom\u00e9s es troba al continent asi\u00e0tic. Compta amb nou subesp\u00e8cies, totes elles amena\u00e7ades. El tigre de Bengala \u00e9s la m\u00e9s nombrosa amb 3.890 exemplars segons el darrer cens efectuat.<\/p>\n\n

A principis del segle xx hi havia uns 100.000 tigres a la natura: avui, el nombre d\u2019efectius ronda els 4.000 (hi ha m\u00e9s tigres captius que en estat salvatge) i continua minvant.<\/p>\n\n

En l\u2019actualitat ocupen nom\u00e9s el 7% del seu territori hist\u00f2ric.<\/p>\n\n

<\/figure>\n\n

MAPA DISTRIBUCI\u00d3<\/h2>\n\n

Subesp\u00e8cies:<\/strong>
Panthera tigris ssp. altaica<\/a><\/em>
Panthera tigris ssp. amoyensis<\/a><\/em>
Panthera tigris ssp. balica<\/a><\/em>
Panthera tigris ssp. corbetti<\/a><\/em>
Panthera tigris ssp. jacksoni<\/a><\/em>
Panthera tigris ssp. sondaica<\/a><\/em>
Panthera tigris ssp. sumatrae<\/a><\/em>
Panthera tigris ssp. tigris<\/a><\/em>
Panthera tigris ssp. virgata<\/a><\/em><\/p>\n\n

Lleopard de les Neus (Panthera uncia<\/em>).<\/strong> \u00c9s un dels felins m\u00e9s emblem\u00e0tics. Viu a les zones muntanyoses del centre i sud d’\u00c0sia Central, especialment a les cadenes muntanyoses de l’Him\u00e0laia.<\/p>\n\n

Els investigadors estimen que en els \u00faltims setze anys la poblaci\u00f3 ha caigut un 20%, i que la poblaci\u00f3 actual ara deu ser d’entre 4.500 i 7.500 exemplars en llibertat, tot i que, segons George Schaller, “aquestes xifres s\u00f3n nom\u00e9s una conjectura”.<\/p>\n\n

<\/figure>\n\n
<\/figure>\n\n

Lleopard (Panthera pardus)<\/em><\/strong> es distribueix per \u00c0frica i \u00c0sia i n\u2019hi ha 9 subesp\u00e8cies. El nombre total d\u2019efectius es desconeix i est\u00e0 catalogat com a vulnerable. Hi ha moltes subesp\u00e8cies en perill cr\u00edtic, el m\u00e9s rar \u00e9s el lleopard d\u2019Amur, (Panthera pardus orientalis<\/em>), del que sobreviuen una seixantena d\u2019exemplars.<\/p>\n\n

La seva poblaci\u00f3 ha minvat un 20% en els darrers vint anys i se\u2019n calculen uns 4.000 exemplars vivint en llibertat a les muntanyes de l\u2019Him\u00e0laia, altipl\u00e0 del Tibet, \u00c0sia Central i Sib\u00e8ria.<\/p>\n\n

<\/figure>\n\n

MAPA DISTRIBUCI\u00d3<\/h2>\n\n
<\/figure>\n\n

Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa)<\/em><\/strong> L\u2019esp\u00e8cie, d\u2019h\u00e0bits arbor\u00edcoles, est\u00e0 classificada com a vulnerable. Viu a les muntanyes de Nepal, \u00cdndia i Xina i ja es va extingir al seu antic reducte de l\u2019illa de Taiwan. S \u2018estima que en queden menys de 10.000 i van a la baixa.<\/p>\n\n

<\/figure>\n\n

MAPA DISTRIBUCI\u00d3<\/h2>\n\n
<\/figure>\n\n

Pantera nebulosa de Borneo<\/strong> (Neofelis diardi<\/b><\/em>)<\/b> Compta amb dos subesp\u00e8cies (Neofelis diardi borneesis<\/em> i Neofelis diardi diardi<\/em>). Es troba tant sols a les illes de Borneo i Sumatra i la poblaci\u00f3 \u00e9s d\u2019uns 4.500 exemplars. Uns 3.800 a Borneo i nom\u00e9s 730 a Sumatra.<\/p>\n\n

<\/figure>\n\n\n\n

MAPA DISTRIBUCI\u00d3<\/h2>\n\n

Guepard (Acinonyx jubatus<\/em>)<\/strong> D\u2019aquest fel\u00ed se\u2019n compten cinc subesp\u00e8cies. La majoria viu a l\u2019Africa, nom\u00e9s una, Acinonyx jubatus venaticus<\/em>, sobreviu a l\u2019\u00c0sia, concretament a l\u2019Iran, i es troba en perill cr\u00edtic: en queda un centenar. En total n\u2019hi ha uns 6.700 exemplars aproximadament.<\/p>\n\n

MAPA DISTRIBUCI\u00d3<\/h2>\n\n
<\/figure>\n\n

Subesp\u00e8cies:<\/strong>
Acinonyx jubatus ssp. hecki<\/a><\/em>
Acinonyx jubatus ssp. venaticus<\/a><\/em><\/p>\n\n

Jaguar (Panthera onca<\/em>)<\/strong> Ha minvat entre un 20 i un 25% en tres generacions (vint-i-un anys). \u00c9s el fel\u00ed m\u00e9s gran d\u2019Am\u00e8rica, on est\u00e0 distribu\u00eft especialment a la part central i sud del continent. Hi ha individus divagants a la frontera entre Estats Units i M\u00e8xic. Es creu que en total hi ha al voltant de 15.000 individus. Catalogat com esp\u00e8cie gaireb\u00e9 amena\u00e7ada.<\/p>\n\n

<\/figure>\n\n

MAPA DISTRIBUCI\u00d3<\/h2>\n\n
<\/figure>\n\n

Puma (Puma concolor<\/em>)<\/strong> \u00c9s amb el jaguar l\u2019altre fel\u00ed americ\u00e0 i es distribueix des de Canad\u00e0 (on hi ha entre 3.500 i 5.000 exemplars), sud d\u2019Estats Units i M\u00e8xic (uns 10.000) fins a la Patag\u00f2nia.<\/p>\n\n

On \u00e9s mes abundant \u00e9s a l\u2019Amaz\u00f2nia.<\/p>\n\n

\u00c9s molt adaptable i est\u00e0 catalogat com esp\u00e8cie de preocupaci\u00f3 menor, encara que hi ha alguna subesp\u00e8cie molt amena\u00e7ada, com la pantera de Florida (Puma concolor cougar<\/em>), que compta amb menys de 200 individus isolats en un h\u00e0bitat redu\u00eft i fragmentat.<\/p>\n\n

MAPA DISTRIBUCI\u00d3<\/h2>\n\n

Subesp\u00e8cies:<\/strong><\/p>\n\n

Actualment, la taxonomia est\u00e0 en revisi\u00f3 per part del grup d’especialistes en Felins de la IUCN SSC Cat Specialist Group<\/em><\/a>. Mentre que 32 subesp\u00e8cies han estat descrites cl\u00e0ssicament, sobre la base de l’an\u00e0lisi gen\u00e8tica Culver et al. (2000) suggereixen sis subesp\u00e8cies de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n\n

P. c. cougar<\/em>: North America
P. c. costaricensis<\/em>: Central America
P. c. capricornensis<\/em>: eastern South America
P. c. concolor<\/em>: northern South America
P. c. cabrerae<\/em>: central South America
P. c. puma<\/em>: southern South America.<\/p>\n\n

Linx Boreal (Lynx lynx<\/em>)<\/strong> \u00c9s l\u2019altre fel\u00ed euroasi\u00e0tic i es distribueix des dels Pirineus (on sembla hi podrien quedar alguns exemplars), fins a l’orient asi\u00e0tic.<\/p>\n\n

<\/figure>\n\n

MAPA DISTRIBUCI\u00d3<\/h2>\n\n
<\/figure>\n\n


<\/a><\/p>\n\n

Subesp\u00e8cies:<\/strong>
Lynx lynx ssp. balcanicus<\/a><\/em><\/p>\n\n

Assessorament: Antoni Carulla, President&CEO WN
Fotografies: Oriol Alamany (indicades). Fons WN, la resta
Il\u00b7lustracions gentilesa de: Toni Llobet: Wilson, D.E. & Mittermeier, R.A.<\/b> eds. (2009). Handbook of the Mammals of the World<\/i>. Vol. 1. Carnivores. Lynx Edicions, Barcelona.<\/p>\n\n

Pert\u00e0nyer al grups dels grans felins<\/strong> i ser un mam\u00edfer carn\u00edvor en un planeta dominat per l\u2019esp\u00e8cie m\u00e9s predadora de la hist\u00f2ria, la humana, no \u00e9s gens f\u00e0cil.<\/p>\n\n

La ferotge compet\u00e8ncia pels recursos i per l\u2019h\u00e0bitat<\/strong> que una poblaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s nombrosa d\u2019 Homo sapiens<\/em> exerceix a tots els racons de la Terra est\u00e0 afectant, com es ben sabut, a la totalitat d\u2019organismes i ecosistemes amb qui compartim aquest curi\u00f3s rac\u00f3 de l\u2019univers.<\/p>\n\n

Un rac\u00f3 en la immensitat d\u2019un cosmos on, pel que sabem hores d\u2019ara, la vida no ha estat capa\u00e7 d\u2019arrelar enlloc m\u00e9s. Tant sols en el nostre planeta, un dia d\u2019ara fa m\u00e9s o menys 4.000 milions d\u2019anys, van poder gestar-se les llavors d\u2019una vida primig\u00e8nia aprofitant tot un seguit d\u2019atzars i de circumst\u00e0ncies tan concretes com improbables.<\/p>\n\n

Aquelles c\u00e8l\u00b7lules primitives van prosperar i diversificar-se i avui hi ha al m\u00f3n m\u00e9s o menys 2 milions d\u2019esp\u00e8cies descrites<\/strong>, malgrat s\u2019estima que n\u2019hi ha moltes m\u00e9s que encara no coneixem. Aquest fet meravell\u00f3s hauria de ser premissa suficient per preservar cada esp\u00e8cie com si fos el tresor m\u00e9s preuat: no hi ha res m\u00e9s irrepetible que una forma de vida concreta, ni res m\u00e9s irrecuperable que la seva p\u00e8rdua.<\/p>\n\n

Un argumentari que s\u2019embranca amb l\u2019intricada relaci\u00f3 de la xarxa global d\u2019h\u00e0bitats i ecosistemes, en el que tota esp\u00e8cie hi fa la seva aportaci\u00f3 i en el que tota abs\u00e8ncia suposa una mancan\u00e7a, un empobriment de l\u2019exist\u00e8ncia que ens entestem a perpetuar: avui, la taxa de desaparici\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies \u00e9s 100 vegades superior a la natural, exempta de l\u2019empremta humana.<\/strong><\/p>\n\n

<\/figure>\n\n
<\/figure>\n\n

MAPA DISTRIBUCI\u00d3<\/h2>\n\n
<\/figure>\n\n
<\/figure>\n\n

Rep m\u00e9s informaci\u00f3 i comparteix-ho.<\/p>\n\n

La majoria d’esp\u00e8cies estan en perill d’extinci\u00f3.<\/h2>\n\n
\n Donatius<\/legend>