{"id":26285,"date":"2016-11-04T09:57:58","date_gmt":"2016-11-04T08:57:58","guid":{"rendered":"http:\/\/wnature.cat\/?p=26285"},"modified":"2024-05-04T17:24:48","modified_gmt":"2024-05-04T16:24:48","slug":"isards-en-zel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/wnature.org\/ca\/magazine\/natura-mes-a-mes\/isards-en-zel\/","title":{"rendered":"Isards en zel. Un espectacle natural que no et pots perdre!"},"content":{"rendered":"\n

Els Isards durant el mes de Novembre, quan als prats encara hi queda herba fresca, comencen el seu periode de zel.<\/h4>\n\n\n\n

Els mascles s’ajuntaran als grups de femelles, joves i cries de l’any, per tal d’iniciar un nou cicle reproductor amb aquelles femelles predisposades.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s doncs, en aquesta \u00e8poca de l’any, quan els grups s\u00f3n m\u00e9s grans i de m\u00e9s f\u00e0cil observaci\u00f3. Podrem veure les persecucions entre mascles i, amb sort, alguna baralla entre aquests, prou espectaculars.<\/p>\n\n\n\n

Els Isards (Rupicapra pyrenaica)<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Els Isards (Rupicapra pyrenaica)<\/em> s\u00f3n l’esp\u00e8cie d’Isard que habita als Pirineus i les serralades cant\u00e0btiques. \u00c9s un cabra adaptada a les zones abruptes de les muntanyes europees. Actualment existeixen dues esp\u00e8cies reconegudes per la UICN (Uni\u00f3 Internacional per la Conservaci\u00f3 de la Natura) amb multiples subesp\u00e8cies o formes geogr\u00e0fiques  segons les muntanyes europees.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya l’Isard el trobem ben distribuit pels Pirineus i pre-pirineus, tant a l’Aran i al Parc Natural de l’Alt Pirineu i com el Parc Nacional d’Aig\u00fcestortes, on hi ha les densitats m\u00e9s altes, com als Parcs Naturals de la serra del Cad\u00ed-Moixer\u00f3 i el de les Cap\u00e7aleres del Ter i el Freser (nou parc natural establert el 2015) \u00e9s una esp\u00e8cie for\u00e7a abundant f\u00e0cil de detectar i observar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

On veure Isards a casa nostra?<\/h4>\n\n\n\n

A Catalunya observar Isards \u00e9s relativament f\u00e0cil i espot fer en diferents indrets. Nosaltres recomanem fer-ho dins els \u00e0mbits dels Parcs Naturals, on els hi isards tenen poblacions m\u00e9s grans. A\u00edx\u00ed, per exemple, els Parcs Naturals de les Cap\u00e7aleres del Ter i del Freser, el PN del Cad\u00ed-Moixer\u00f3 al Pirineu oriental i el PN de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aig\u00fcestortes al Pirineu occidental s\u00f3n els millors llocs per observar Isards en grans grups.<\/p>\n\n\n\n

Distribuci\u00f3, reproducci\u00f3 i alimentaci\u00f3 dels Isards als Pirineus<\/h4>\n\n\n\n

L’Isard <\/strong>\u00e9s un artiod\u00e0ctil de mida mitjana diferenciat en dues esp\u00e8cies (Rupicapra rupicapra)<\/em> i (Rupicapra pyrenaica) <\/em>aquesta \u00faltima la pro\u00f2pia de casa nostra. Compta amb un total d’unes 10 subesp\u00e8cies o m\u00e9s o formes geogr\u00e0fiques (segons darrers estudis gen\u00e8tics)  <\/em>distribuides per tot Europa i el Pr\u00f2xim orient. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Originari del centre i sud d’Europa i \u00c0sia Menor. Viu en diferents serralades muntanyoses d’Europa, com els C\u00e0rpats, els Alps, el Caucas i certes zones muntanyenques dels Balcans, Eslov\u00e0quia i Turquia.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya el trobem principalment als Pirineus i pre-pirineus i amb el temps i l’a\u00efllament que forgen les muntanyes ha esdevingut una esp\u00e8cie pr\u00f2pia del pirineu: L’Isard Pirinenc (Rupicapra pyrenaica).<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una animal perfectament adaptat a viure entre els boscos subalpins i l’estatge alp\u00ed, en\u00a0zones abruptes de roca i canals dretes. Les seves pe\u00fclles estan adaptades per arrapar-se a la roca i les seves llargues cames li faciliten poder fer grans salts sense por a relliscar. Els Isards mascles normalment viuen en solitari, mentre que les femelles i els joves es poden veure en grups de diferent mida. Per\u00f2 durant l’\u00e8poca d’aparellament, des de finals d’octubre a principis de desembre, es poden veure junts en grans ramats.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Els Isards s\u00f3n herb\u00edvors, amb una dieta fonamentalment herb\u00e0cia que, durant els hiverns  molt rigurosos pot menjar branques, tiges i fulles diverses que troba sobretot en zones boscoses.<\/p>\n\n\n\n

La poblaci\u00f3 d’Isards als Pirineus Catalans a fluctuat durant els anys, per\u00f2 en termes generals la poblaci\u00f3 ha crescut sense parar des dels anys 80 en\u00e7\u00e0. Actualment es calcula que la poblaci\u00f3 total \u00e9s d’uns 10-15 mil individus. La proporci\u00f3 de mascles i femelles sempre ha estat favorable a la femelles.<\/p>\n\n\n\n

L’Isard \u00e9s una esp\u00e8cie que es ca\u00e7a de forma controlada i fins hi tot s’aprofita la seva carn com exquisidesa culin\u00e0ria en molts pa\u00efsos d’Europa. A Catalunya cal que es reguli i es potenci\u00ef el consum de la seva carn com un recurs m\u00e9s per al desenvolpumanet socio-econ\u00f2mic de les zones de muntanya. Tot i que la millor manera d’impulsar l’economia local \u00e9s a trav\u00e9s de l’observaci\u00f3 i el Turisme de Natura lligat a aquest i als altres grans herv\u00edbors com el C\u00e9rvol, el Cabirol i esperem que aviat de la Cabra Salvatge, present en altres indrets de Catalunya, per\u00f2 que als Pirineus forma part d’un programa de recuperaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els Isards durant el mes de Novembre, quan als prats encara hi queda herba fresca, comencen el seu periode de zel. Els mascles s’ajuntaran als grups de femelles, joves i cries de l’any, per tal d’iniciar un nou cicle reproductor amb aquelles femelles predisposades. \u00c9s doncs, en aquesta \u00e8poca de l’any, quan els grups s\u00f3n […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","footnotes":""},"categories":[53],"tags":[],"class_list":["post-26285","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-natura-mes-a-mes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/wnature.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26285","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/wnature.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/wnature.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wnature.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wnature.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26285"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/wnature.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26285\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/wnature.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26285"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/wnature.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26285"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/wnature.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}